dimarts, 17 d’octubre de 2017

Busco la llista de passatgers de quan el meu besavi va anar a Amèrica...

Una de les consultes més freqüents que tenim a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona (MMB) és la cerca de llistes de passatgers, molt sovint en el marc de cerques genealògiques. Recórrer al fons documental de l’empresa una informació tan bàsica com controlar qui embarcava, sembla, si més no, lògic.

La Compañía Trasatlántica Española S.A. va tenir un paper rellevant en el fenomen migratori de la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. En una època en què l’aviació encara no era a l’abast de tothom, el transport marítim fou la forma més popular de viatjar. Els principals ports de destí als quals arribaven els vaixells de la Trasatlántica eren Nova York, l’Habana, Buenos Aires, Montevideo i Manila, fent escala en països com Colòmbia, Veneçuela, Sri Lanka, Singapur o Guinea Equatorial.

El cas és que al fons de la Compañía Trasatlántica gestionat per l’MMB, que correspon bàsicament a la delegació de la mateixa a Barcelona, no es conserven aquestes llistes. El motiu pel qual no s’han conservat, si bé no ho coneixem l’avatar que es va creuar amb elles al llarg de la seva història arxivística, podria ser que amb el pas dels anys, al perdre la utilitat per la qual es van crear (embarcar i desembarcar uns passatgers i les seves pertinences i controlar l’abonament de les taxes corresponents), es va considerar que conservar-les no tenia sentit. És a posteriori que han adquirit un valor històric i ara són documents de gran interès.

Totes les llistes de passatgers que conserva el Museu són:
- 1892-1894. Boletín de la Compañía Trasatlántica de Barcelona aris orígens i destinacions: publicació de tots els passatgers dels vaixells de la Compañía en aquest període. Varis orígens i destinacions. Disponible aquí.
- 1936. Llibre de control de cobrament del passatge (fons Compañía Trasatlántica): viatge Veracruz Bilbao, Bilbao-Veracruz, de gener a setembre.
- 1949. Llista de passatgers del vapor Habana: viatge des de diversos punts del Mediterrani - New York - Habana. Fons Compañía Trasatlántica, de 10 de febrer.


Una vegada dit això, per no desencoratjar aquells que cerquen aquestes dades, recordem que si bé és cert que les companyies navilieres havien de tenir una llista dels passatgers que embarcaven als seus vaixells, no podem obviar que estem davant un fenomen migratori que requeria una sèrie de permisos i tràmits, competència d’una autoritat pública, tant a l’hora d’abandonar el país d’origen, com per ingressar al país de destí, final o d’enllaç. Els controls de les administracions públiques competents eren més normativitzats, extensos i rigorosos que els que pogués portar una empresa privada i, a priori, la conservació dels documents hauria de ser més assegurada en les primeres.

Vist l’interès generalitzat per les dades migratòries, sigui a nivell científic, particular o polític, avui dia comptem amb recursos més o menys integradors que treballen en donar resposta. Movimientos Migratorios Iberoamericanos és una plataforma amb la voluntat de facilitar la cerca referent a persones que van emigrar a països de parla hispànica. A més de la base de dades sobre la qual es poden fer les cerques particulars, ofereix una compilació dels centres als quals es pot dirigir la cerca, reunits en funció del país d’origen/destí.

A mode de síntesi, en les rutes que operava la Compañía Trasatlántica, les fonts d’informació dels països rebedors són:
-       Estats Units: Ellis Island Foundation
-       Filipines: National Archive of the Philippines

En el cas particular de Barcelona, també pot ser d’ajut consultar la hemeroteca de la Vanguardia, ja que tenia una secció dedicada a “movimiento marítimo”, on informava de sortides i arribades de bucs. L’hemeroteca es remunta a 1881. També recull el moviment de bucs el butlletí de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona, amb el títol Comercio y navegación. El seu abast cronològic és de 1918 a 1936 i de 1939 a 1966.

Els resultats de la investigació històrica en arxius resta subjecta a la història arxivística que hagi tingut la documentació, al funcionament de l’òrgan productor, a la sensibilitat en la consciència de l’interès de la preservació de la documentació i a les circumstàncies en matèria de conservació que pot haver patit la documentació des del moment en què va néixer.

Per consultar, investigar i aprofundir en altres aspectes relacionats amb els fluxos migratoris de finals del segle XIX i principis del XX, l’MMB posa a disposició dels investigadors, d’interès professional o personal, els fons d’arxiu de la mateixa Compañía, així com altres fons i col·leccions.

Esperem que la informació aportada resulti d’interès i de motivació per seguir la investigació. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada