dimecres, 19 de juliol de 2017

Un nou ingrés a l’arxiu. El cas de Modelos Navales Riera

En aquest article volem parlar de l’ingrés a l’Arxiu del fons de l’empresa Modelos Navales Riera. Tot un llarg procés que comença amb la detecció d’un fons documental d’una empresa en vies de desaparèixer i acaba amb una notícia d’ingrés de documents a l’Arxiu d’una empresa singular i representativa d’un sector en extinció: el del modelisme naval.

Modelos Navales Riera és una empresa que es va dedicar durant més de 30 anys a la fabricació de maquetes de vaixells per a publicitat, congressos, drassanes... 


En els darrers temps també es troben evidències que va construir taules de surf, longobards, esquís... A finals dels 80, van començar a fabricar models en grans sèries dirigides a la demanda del regal-client de qualitat. L’any 1991 es van traslladar al seu últim local, ocupant uns 1.000m2 situats en el Port de Barcelona. La crisi va provocar la fallida de l’empresa, que va haver d’abandonar el local que ocupava al Tinglado 3 del Moll de Sant Beltrán de Barcelona, propietat de l’Autoritat Portuària de Barcelona i tota la seva activitat empresarial. Darrera la fallida de Modelos s’inicien els tràmits per a l’ingrés dels fons i salvar la documentació de l’empresa de la destrucció.

Els tècnics de l’arxiu i de col·leccions inspeccionen i fan una valoració in situ de la documentació i dels objectes per determinar els criteris de selecció i les condicions en què s’haurà de produir el futur trasllat.

El volum total de documentació d’arxiu a traslladar és d’uns 90 metres lineals. 


També es van valorar, per part dels especialistes del museu, objectes de l’empresa, motllos, maquetes i la biblioteca especialitzada en aquest sector. Un cop feta la primera selecció, descripció i neteja de la documentació, s’encapsa en caixes que es preparen pel seu trasllat a les dependències del museu. I es gestiona amb una empresa el transport d’aquesta documentació sota la supervisió dels tècnics de l’arxiu.




Quan arriba el fons al Museu s'instal·la provisionalment a les dependències del departament de restauració i els tècnics en restauració supervisen la documentació ingressada i realitzen un informe de l’estat del fons on  determinen els tractaments preventius de neteja i desinsectació que s'hauran de dur a terme. Paral·lelament, se separen i identifiquen els documents que mostren afectacions fúngiques o una degradació especial. A continuació es comproven que els documents ingressats coincideixen amb l’inventari realitzat en origen i s’informa l’entrada en el Registre d’entrades i sortides dels fons arxivístics del Museu. El fons es dona d’alta en el sistema de gestió de l’Arxiu.

Posteriorment, es planifica la descripció detallada del fons i la seva adequació en unitats d’instal·lació d’arxiu. Aquest procés finalitza amb la difusió a través de les xarxes socials i la web de l’ingrés del fons. El personal de l'Arxiu General fa arribar al departament de comunicació la noticia d’un nou ingrés de documentació que es publica al web del museu. Els ingressos de documents es reflecteixen en les memòries anuals del Servei d'Arxiu i a la guia de fons documentals de l'Arxiu, amb les seves corresponents descripcions.

dilluns, 24 d’abril de 2017

Dones i Compañía Trasatlántica: elles també hi eren

Per Irene Arenas

Royal Museum Greenwich. The collection

MMB Esperando la pesca 1922. 
Foto: Juan A. Soler
Quan parlem dels treballs de mar, poques vegades pensem en les dones. En l’imaginari marítim els rols i els estereotips de gènere han marcat especialment la trajectòria del treball de les dones en el mar.

La  imatge femenina  ens ha arribat de la mà d’estereotips com: sirenes, heroïnes, pirates i prostitutes, contraposada a la imatge d’amada, dolça, trista i patidora, de la dona que espera vora mar.




Així, situem les dones realitzant  els treballs a terra venent peix, cosint xarxes i veles de pesca, recollint marisc a la platja (mariscadores), netejant i preparant el peix a les industries conserveres de salaons, etc., però mai treballant a alta mar.


MMB Esperando la pesca 1922. Foto: Juan A. Soler.

Al segle XIX amb l’arribada de les línies regulars de passatgers per mar, les companyies navilieres inicien la contractació de personal femení per atendre les necessitats de les dones i nens durant les travessies cap a nous ports de destí.


MMB, fons Compañía Trasatlántica -
Vapor Reina Victoria Eugenia CT. 1925.

A través dels documents d’arxiu de la Cia Trasatlántica conservats a l’AGMMB, sabem que s’inicia la contractació de  personal femení a la secció de Fonda. Elles s’encarregaven d’atendre les passatgeres  de primera, segona i tercera classe, fent tasques d’infermeres, donant suport al metge  del buc; de cambreres, atenent  les dones a les seves cambres; de mainaderes, tenint cura dels nens durant el trajecte, de rentadores; ocupant-se del servei del rober, etc.





AGMMB, fons Compañía Trasatlántica,
Full publicitari (1910-1920)




Les condicions dels viatges per mar en el període comprès entre 1880 i 1940, eren molt diferents a les actuals, la higiene, el mareig i el malestar que produïa en les passatgeres,  feia necessària la presencia de personal femení entre les tripulacions dels vapors.







Arran de l’acord de digitalització del fons de la Compañía Trasatlàntica, SA. provinent de la Real Liga Naval Española de Madrid, i l’ingrés de la documentació a l’AGMMB, hem pogut conèixer el treball i les activitats de les dones a bord dels vapors de la CT, un sector de treball reservat tradicionalment als homes.



dimarts, 28 de març de 2017

Alfresco, formació en un servidor de documents al servei del sistema d’informació i de la gestió documental de l’MMB

Per Pilar Cuerva

El Museu Marítim construeix des de l’any 2010 un sistema de gestió de la informació (GIM- RIM) on tots els recursos d’informació que gestiona, genera i conserva troben el seu encaix. El museu gestiona i consumeix dades procedents de diverses aplicacions, la majoria de les quals estan especialitzades en una de les àrees de gestió museística: la col·lecció, la biblioteca, l’arxiu, els recursos humans, la gestió econòmica, la programació....


Cada aplicació ocupa un paper destacat en el model d’informació de l’MMB, atès que cadascuna cobreix les necessitats de gestió d’una part important del museu.

Mapa d'aplicacions actual del Sistema d'informació de l'MMB


En el cas dels documents electrònics, nascuts digitals o digitalitzats a posteriori, l’aplicació que cobreix les necessitats de gestió és Alfresco. Alfresco és un ECM, Enterprise Content Management, open source que ocupa un rol central en el nostre sistema d’informació i en l’imminent dif
usió dels documents a través de la web, donat que és la plataforma que permet la creació, el tractament, la conservació i la compartició dels e-documents de forma transversal en la nostra organització. Alfresco, en el sistema d’informació, serveix documents a una plataforma intermèdia (RIM) i aquesta, alhora, els envia a difusió a la web.

Aquests dies, i com a resposta a les demandes internes i al canvi de versió que hem dut a terme en el nostre ECM, de la versió 4.1.8 a la 4.2.2.6, estem realitzant des de principis del mes de març dos cursos interns setmanals especialitzats en les funcionalitats d’Alfresco.

El curs s’ha estructurat en dues parts. En la primera part es sintetitza el paper del getsor Alfresco en el nostre model de gestió de la informació i en la segona, s’aborden totes les funcionalitats de la nova versió (4.2.2.6) a través de pràctiques que poden dur a terme els propis usuaris a la sala on s’imparteix la formació.
Respecte els materials, s’ha editat un manual sobre les funcionalitats dels gestor i s’ha preparat un quadre per facilitar les cerques en Alfresco i unes pautes específiques per a la creació de la metadada  nom en carpetes i documents.


En aquests moments ja s’han dut a terme set sessions de cinc hores en què han assistit 37 persones i en les properes setmanes s’impartiran quatre sessions més a 19 usuaris del sistema. Finalment, el curs en funcionalitats d’Alfresco s’haurà impartit a 56 persones, que van  del perfil de Direcció fins al de totes les persones que gestionen documents dintre de la nostra organització.

Vista de les caixes d'arxiu emmagatzemades per al trasllat, 2015
Igual que no s’entendria que l’Arxiu de l’MMB emmagatzemés els documents en mig d’un espai de l’edifici de les Drassanes obert a l’accés de totes les persones que ens visiten, tampoc és comprensible que els documents digitals no disposin d’un espai virtual comú en l’organització on la documentació institucional estructurada funcionalment tingués garantits tots els requeriments de seguretat i accés necessaris en l’entorn digital.  


Vista de l'emmagatzematge en el dipòsit d'Arxiu de l'MMB




A través d’aquest símil, el curs pretén fer pedagogia sobre el valor que s’atorga als documents creats o aportats al sistema per cada pprofessional del Museu i sobre els avantatges de treballar en un sistema de gestió de documents transversal i únic per a tota l’organització.



Visualització d'un expedient d'exposició en l'Alfresco corporatiu

Tot el personal de l'MMB crea els documents en el gestor documental corporatiu, on s'ha implementat el quadre de classificació funcional, el quadre de seguretat i d'accessos, el model de metadades de l'MMB amb l'entitat "Document" de la norma ISO- 23081 Metadata for record management.
La implantació d'un model de gestió de documents a l'MMB ha permès compartir els documents dintre de l'organització i planificar-ne la difusió com un recurs més en el sistema d'informació corporatiu.


dimarts, 14 de febrer de 2017

Instal·lació del Gotes d'arxiu del Fons de Proname

El gotes núm. 29 està dedicat al fons de Proname, S.L. (Proyectos Navales del Mediterráneo S.L.) En aquesta ocasió presentem un gotes diferent, amb una instal·lació més innovadora on es combinen diferents documents, textuals i gràfics per explicar el fons.



Aquest fons empresarial destaca per la seva gran quantitat de plànols (més de 18.000)  i això exigia un canvi de format a l’hora de mostrar-los. El resultat final va ser una instal·lació amb una presentació de divuit plànols d’embarcacions penjants d’un suport. 


Es van col·locar a diferents alçades per a facilitar la seva visibilitat i donar una certa sensació de gotes de plànols que cauen sobre l’espectador.


La vitrina que recull aquesta pluja de plànols ens acosta a diferents elements identificadors de l’activitat de l’empresa com un plànol del “Dique seco en el Puerto de Barcelona”, del fons de Talleres Nuveo Vulcano, “segells corporatius” i “fotografies de treballs en embarcació de pesca al moll de l’Escar de Barcelona”.



Durant les properes setmanes podreu gaudir a l’entrada del Museu Marítim de Barcelona d’aquesta instal·lació vinculada a l’empresa Proname, una oficina tècnica d’enginyeria naval amb seu al barri de la Barceloneta que va iniciar la seva activitat l’any 1962. L’empresa realitzava des de la construcció d’embarcacions de caràcter pesquer fins a projectes de reformes, estudis d’estabilitat i d’abanderament, arquejos…


L’any 2005 es va constituir la societat Proname Asesoría SL, la qual oferia serveis d’assessoria naval. L’any 2011 es varen dissoldre les dues societats.

Aquest fons empresarial, de gran importància quant a arquitectura naval, té un volum de 106 metres lineals en caixes d’arxiu i 16.416 plànols. El volum més important de documentació del fons és el format per expedients tècnics de construcció i de reforma navals. 

divendres, 3 de febrer de 2017

Fons Proname, SL

El Gotes d'Arxiu número 29 està dedicat al Fons de Proyectos Navales del Mediterráneo S.L. (Proname), una oficina tècnica d’enginyeria naval amb seu a Barcelona que va iniciar la seva activitat l’any 1962.



L’empresa realitzava diferents activitats relacionades amb les embarcacions, des de la construcció, especialment d’embarcacions pesqueres, fins a projectes de reformes i estudis d’estabilitat i d’abanderament. És una important font d’informació quant a arquitectura naval.

Aquest fons empresarial té un volum de 106 metres lineals en caixes d’arxiu, 12.216 plànols instal·lats en planeres, més 4.200 plànols més. El volum més important de documentació del fons és el format per expedients tècnics de construcció i reforma navals.