dimarts, 17 d’octubre de 2017

Busco la llista de passatgers de quan el meu besavi va anar a Amèrica...

Una de les consultes més freqüents que tenim a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona (MMB) és la cerca de llistes de passatgers, molt sovint en el marc de cerques genealògiques. Recórrer al fons documental de l’empresa una informació tan bàsica com controlar qui embarcava, sembla, si més no, lògic.

La Compañía Trasatlántica Española S.A. va tenir un paper rellevant en el fenomen migratori de la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. En una època en què l’aviació encara no era a l’abast de tothom, el transport marítim fou la forma més popular de viatjar. Els principals ports de destí als quals arribaven els vaixells de la Trasatlántica eren Nova York, l’Habana, Buenos Aires, Montevideo i Manila, fent escala en països com Colòmbia, Veneçuela, Sri Lanka, Singapur o Guinea Equatorial.

El cas és que al fons de la Compañía Trasatlántica gestionat per l’MMB, que correspon bàsicament a la delegació de la mateixa a Barcelona, no es conserven aquestes llistes. El motiu pel qual no s’han conservat, si bé no ho coneixem l’avatar que es va creuar amb elles al llarg de la seva història arxivística, podria ser que amb el pas dels anys, al perdre la utilitat per la qual es van crear (embarcar i desembarcar uns passatgers i les seves pertinences i controlar l’abonament de les taxes corresponents), es va considerar que conservar-les no tenia sentit. És a posteriori que han adquirit un valor històric i ara són documents de gran interès.

Totes les llistes de passatgers que conserva el Museu són:
- 1892-1894. Boletín de la Compañía Trasatlántica de Barcelona aris orígens i destinacions: publicació de tots els passatgers dels vaixells de la Compañía en aquest període. Varis orígens i destinacions. Disponible aquí.
- 1936. Llibre de control de cobrament del passatge (fons Compañía Trasatlántica): viatge Veracruz Bilbao, Bilbao-Veracruz, de gener a setembre.
- 1949. Llista de passatgers del vapor Habana: viatge des de diversos punts del Mediterrani - New York - Habana. Fons Compañía Trasatlántica, de 10 de febrer.


Una vegada dit això, per no desencoratjar aquells que cerquen aquestes dades, recordem que si bé és cert que les companyies navilieres havien de tenir una llista dels passatgers que embarcaven als seus vaixells, no podem obviar que estem davant un fenomen migratori que requeria una sèrie de permisos i tràmits, competència d’una autoritat pública, tant a l’hora d’abandonar el país d’origen, com per ingressar al país de destí, final o d’enllaç. Els controls de les administracions públiques competents eren més normativitzats, extensos i rigorosos que els que pogués portar una empresa privada i, a priori, la conservació dels documents hauria de ser més assegurada en les primeres.

Vist l’interès generalitzat per les dades migratòries, sigui a nivell científic, particular o polític, avui dia comptem amb recursos més o menys integradors que treballen en donar resposta. Movimientos Migratorios Iberoamericanos és una plataforma amb la voluntat de facilitar la cerca referent a persones que van emigrar a països de parla hispànica. A més de la base de dades sobre la qual es poden fer les cerques particulars, ofereix una compilació dels centres als quals es pot dirigir la cerca, reunits en funció del país d’origen/destí.

A mode de síntesi, en les rutes que operava la Compañía Trasatlántica, les fonts d’informació dels països rebedors són:
-       Estats Units: Ellis Island Foundation
-       Filipines: National Archive of the Philippines

En el cas particular de Barcelona, també pot ser d’ajut consultar la hemeroteca de la Vanguardia, ja que tenia una secció dedicada a “movimiento marítimo”, on informava de sortides i arribades de bucs. L’hemeroteca es remunta a 1881. També recull el moviment de bucs el butlletí de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona, amb el títol Comercio y navegación. El seu abast cronològic és de 1918 a 1936 i de 1939 a 1966.

Els resultats de la investigació històrica en arxius resta subjecta a la història arxivística que hagi tingut la documentació, al funcionament de l’òrgan productor, a la sensibilitat en la consciència de l’interès de la preservació de la documentació i a les circumstàncies en matèria de conservació que pot haver patit la documentació des del moment en què va néixer.

Per consultar, investigar i aprofundir en altres aspectes relacionats amb els fluxos migratoris de finals del segle XIX i principis del XX, l’MMB posa a disposició dels investigadors, d’interès professional o personal, els fons d’arxiu de la mateixa Compañía, així com altres fons i col·leccions.

Esperem que la informació aportada resulti d’interès i de motivació per seguir la investigació. 

Busco la lista de pasajeros de cuando mi bisabuelo se fue a América...

Una de las consultas más frecuentes que tenemos en el archivo del Museu Marítim de Barcelona (MMB) es la búsqueda de listas de pasajeros, a menudo en el marco de investigaciones genealógicas. Recurrir al fondo documental de la empresa de transporte una información tan básica como controlar quién embarcaba, parece, si más no, lógico.

La Compañía Trasatlántica Española S.A. tuvo un papel relevante en el fenómeno migratorio de la segunda mitad del siglo XIX y las primeras décadas del siglo XX. En una época en que la aviación aún no estaba al alcance de todos, el transporte marítimo era la forma más popular de viajar. Los principales puertos de destino a los que llegaban los buques de la Trasatlántica fueron Nueva York, Habana, Buenos Aires, Montevideo y Manila, con escala en países como Colombia, Venezuela, Sri Lanka, Singapur o Guinea Ecuatorial.

El caso es que en el fondo de la Compañía Trasatlántica gestionado por el MMB, que corresponde básicamente a la delegación de la misma en Barcelona, no se conservan estas listas. El motivo por el cual no se han conservado, aunque no conocemos el avatar que se cruzó con ellas a lo largo de su historia archivística, podría ser que con el paso de los años, al perder la utilidad por la cual se crearon (embarcar y desembarcar unos pasajeros y sus pertenencias y controlar el abono de las tasas correspondientes), se consideró que conservarlas no tenía sentido. Es a posteriori que han adquirido un valor histórico y ahora son documentos de gran interés.

Todas las listas de pasajeros que conserva el Museu son:
- 1892-1894. Boletín de la Compañía Trasatlántica de Barcelona: publicación de todos los pasajeros de los barcos de la Compañía en este período. Varios orígenes y destinos. Disponible aquí.
- 1936. Libro de control de cobro del pasaje (fondo Compañía Trasatlántica): viaje Veracruz Bilbao, Bilbao-Veracruz, de enero a septiembre.
- 1949. Lista de pasajeros del vapor Habana: viaje desde varios puntos del Mediterráneo - New York - Habana, de 10 de febrero.


Dicho esto, para no desanimar a aquellos que busquen este tipo de datos, recordamos que si bien las compañías navieras tenían que llevar una lista de los pasajeros que embarcaban en sus barcos, no podemos obviar que estamos ante un fenómeno migratorio que requería una serie de permisos y trámites, competencia de una autoridad pública, tanto para abandonar el país de origen, como para ingresar en el país de destino, final o de enlace. Los controles de las administraciones públicas competentes eran más normativizados, extensos y rigurosos que los que pudiera llevar una empresa privada y, a priori, la conservación de los documentos debería estar más asegurada en las primeras.

Ante el interés generalizado por los datos migratorios, sea a nivel científico, particular o político, hoy en día contamos con recursos más o menos integradores que trabajan para dar respuesta. Movimientos Migratorios Iberoamericanos es una plataforma con la voluntad de facilitar la búsqueda de personas que emigraron a países de habla hispánica. Además de la base de datos sobre la que se pueden hacer las búsquedas particulares, ofrece una compilación de los centros donde dirigir la investigación, agrupados en función del país de origen/destino.

A modo de síntesis, en las rutas que operaba la Compañía Trasatlántica, las fuentes de información de los países recibidores son:
-       Estados Unidos: Ellis Island Foundation
-       Filipinas: National Archive of the Philippines

En el caso particular de Barcelona, también puede resultar de ayuda consultar la
hemeroteca de la Vanguardia, ya que tenía una sección dedicada a “movimiento marítimo”, donde informaba de llegadas y salidas de buques. La hemeroteca se remonta a 1881. También recoge el movimiento de buques el boletín de la Cámara Oficial de Comercio y Navegación de Barcelona, con el título Comercio y navegación. Su período cronológico es de 1918 a 1936 y de 1939 a 1966.

Los resultados de la investigación histórica en archivos está sujeta a la historia archivística que haya podido tener la documentación, al funcionamiento del órgano productor, a la sensibilidad en la consciencia del interés de la preservación de la documentación y a las circunstancias en materia de conservación que puede haber sufrido la documentación desde el momento en que nació.

Para consultar, investigar y profundizar en otros aspectos relacionados con los flujos migratorios de finales del siglo XIX y principios del XX, el MMB pone a disposición de los investigadores, de interés profesional o personal, los fondos de archivo de la misma Compañía, así como otros fondos y colecciones.

Esperamos que la información aportada resulte de interés y motivación para seguir la investigación. 

dimecres, 19 de juliol de 2017

Un nou ingrés a l’arxiu. El cas de Modelos Navales Riera

En aquest article volem parlar de l’ingrés a l’Arxiu del fons de l’empresa Modelos Navales Riera. Tot un llarg procés que comença amb la detecció d’un fons documental d’una empresa en vies de desaparèixer i acaba amb una notícia d’ingrés de documents a l’Arxiu d’una empresa singular i representativa d’un sector en extinció: el del modelisme naval.

Modelos Navales Riera és una empresa que es va dedicar durant més de 30 anys a la fabricació de maquetes de vaixells per a publicitat, congressos, drassanes... 


En els darrers temps també es troben evidències que va construir taules de surf, longobards, esquís... A finals dels 80, van començar a fabricar models en grans sèries dirigides a la demanda del regal-client de qualitat. L’any 1991 es van traslladar al seu últim local, ocupant uns 1.000m2 situats en el Port de Barcelona. La crisi va provocar la fallida de l’empresa, que va haver d’abandonar el local que ocupava al Tinglado 3 del Moll de Sant Beltrán de Barcelona, propietat de l’Autoritat Portuària de Barcelona i tota la seva activitat empresarial. Darrera la fallida de Modelos s’inicien els tràmits per a l’ingrés dels fons i salvar la documentació de l’empresa de la destrucció.

Els tècnics de l’arxiu i de col·leccions inspeccionen i fan una valoració in situ de la documentació i dels objectes per determinar els criteris de selecció i les condicions en què s’haurà de produir el futur trasllat.

El volum total de documentació d’arxiu a traslladar és d’uns 90 metres lineals. 


També es van valorar, per part dels especialistes del museu, objectes de l’empresa, motllos, maquetes i la biblioteca especialitzada en aquest sector. Un cop feta la primera selecció, descripció i neteja de la documentació, s’encapsa en caixes que es preparen pel seu trasllat a les dependències del museu. I es gestiona amb una empresa el transport d’aquesta documentació sota la supervisió dels tècnics de l’arxiu.




Quan arriba el fons al Museu s'instal·la provisionalment a les dependències del departament de restauració i els tècnics en restauració supervisen la documentació ingressada i realitzen un informe de l’estat del fons on  determinen els tractaments preventius de neteja i desinsectació que s'hauran de dur a terme. Paral·lelament, se separen i identifiquen els documents que mostren afectacions fúngiques o una degradació especial. A continuació es comproven que els documents ingressats coincideixen amb l’inventari realitzat en origen i s’informa l’entrada en el Registre d’entrades i sortides dels fons arxivístics del Museu. El fons es dona d’alta en el sistema de gestió de l’Arxiu.

Posteriorment, es planifica la descripció detallada del fons i la seva adequació en unitats d’instal·lació d’arxiu. Aquest procés finalitza amb la difusió a través de les xarxes socials i la web de l’ingrés del fons. El personal de l'Arxiu General fa arribar al departament de comunicació la noticia d’un nou ingrés de documentació que es publica al web del museu. Els ingressos de documents es reflecteixen en les memòries anuals del Servei d'Arxiu i a la guia de fons documentals de l'Arxiu, amb les seves corresponents descripcions.

dilluns, 24 d’abril de 2017

Dones i Compañía Trasatlántica: elles també hi eren

Per Irene Arenas

Royal Museum Greenwich. The collection

MMB Esperando la pesca 1922. 
Foto: Juan A. Soler
Quan parlem dels treballs de mar, poques vegades pensem en les dones. En l’imaginari marítim els rols i els estereotips de gènere han marcat especialment la trajectòria del treball de les dones en el mar.

La  imatge femenina  ens ha arribat de la mà d’estereotips com: sirenes, heroïnes, pirates i prostitutes, contraposada a la imatge d’amada, dolça, trista i patidora, de la dona que espera vora mar.




Així, situem les dones realitzant  els treballs a terra venent peix, cosint xarxes i veles de pesca, recollint marisc a la platja (mariscadores), netejant i preparant el peix a les industries conserveres de salaons, etc., però mai treballant a alta mar.


MMB Esperando la pesca 1922. Foto: Juan A. Soler.

Al segle XIX amb l’arribada de les línies regulars de passatgers per mar, les companyies navilieres inicien la contractació de personal femení per atendre les necessitats de les dones i nens durant les travessies cap a nous ports de destí.


MMB, fons Compañía Trasatlántica -
Vapor Reina Victoria Eugenia CT. 1925.

A través dels documents d’arxiu de la Cia Trasatlántica conservats a l’AGMMB, sabem que s’inicia la contractació de  personal femení a la secció de Fonda. Elles s’encarregaven d’atendre les passatgeres  de primera, segona i tercera classe, fent tasques d’infermeres, donant suport al metge  del buc; de cambreres, atenent  les dones a les seves cambres; de mainaderes, tenint cura dels nens durant el trajecte, de rentadores; ocupant-se del servei del rober, etc.





AGMMB, fons Compañía Trasatlántica,
Full publicitari (1910-1920)




Les condicions dels viatges per mar en el període comprès entre 1880 i 1940, eren molt diferents a les actuals, la higiene, el mareig i el malestar que produïa en les passatgeres,  feia necessària la presencia de personal femení entre les tripulacions dels vapors.







Arran de l’acord de digitalització del fons de la Compañía Trasatlàntica, SA. provinent de la Real Liga Naval Española de Madrid, i l’ingrés de la documentació a l’AGMMB, hem pogut conèixer el treball i les activitats de les dones a bord dels vapors de la CT, un sector de treball reservat tradicionalment als homes.



dimarts, 28 de març de 2017

Alfresco, formació en un servidor de documents al servei del sistema d’informació i de la gestió documental de l’MMB

Per Pilar Cuerva

El Museu Marítim construeix des de l’any 2010 un sistema de gestió de la informació (GIM- RIM) on tots els recursos d’informació que gestiona, genera i conserva troben el seu encaix. El museu gestiona i consumeix dades procedents de diverses aplicacions, la majoria de les quals estan especialitzades en una de les àrees de gestió museística: la col·lecció, la biblioteca, l’arxiu, els recursos humans, la gestió econòmica, la programació....


Cada aplicació ocupa un paper destacat en el model d’informació de l’MMB, atès que cadascuna cobreix les necessitats de gestió d’una part important del museu.

Mapa d'aplicacions actual del Sistema d'informació de l'MMB


En el cas dels documents electrònics, nascuts digitals o digitalitzats a posteriori, l’aplicació que cobreix les necessitats de gestió és Alfresco. Alfresco és un ECM, Enterprise Content Management, open source que ocupa un rol central en el nostre sistema d’informació i en l’imminent dif
usió dels documents a través de la web, donat que és la plataforma que permet la creació, el tractament, la conservació i la compartició dels e-documents de forma transversal en la nostra organització. Alfresco, en el sistema d’informació, serveix documents a una plataforma intermèdia (RIM) i aquesta, alhora, els envia a difusió a la web.

Aquests dies, i com a resposta a les demandes internes i al canvi de versió que hem dut a terme en el nostre ECM, de la versió 4.1.8 a la 4.2.2.6, estem realitzant des de principis del mes de març dos cursos interns setmanals especialitzats en les funcionalitats d’Alfresco.

El curs s’ha estructurat en dues parts. En la primera part es sintetitza el paper del getsor Alfresco en el nostre model de gestió de la informació i en la segona, s’aborden totes les funcionalitats de la nova versió (4.2.2.6) a través de pràctiques que poden dur a terme els propis usuaris a la sala on s’imparteix la formació.
Respecte els materials, s’ha editat un manual sobre les funcionalitats dels gestor i s’ha preparat un quadre per facilitar les cerques en Alfresco i unes pautes específiques per a la creació de la metadada  nom en carpetes i documents.


En aquests moments ja s’han dut a terme set sessions de cinc hores en què han assistit 37 persones i en les properes setmanes s’impartiran quatre sessions més a 19 usuaris del sistema. Finalment, el curs en funcionalitats d’Alfresco s’haurà impartit a 56 persones, que van  del perfil de Direcció fins al de totes les persones que gestionen documents dintre de la nostra organització.

Vista de les caixes d'arxiu emmagatzemades per al trasllat, 2015
Igual que no s’entendria que l’Arxiu de l’MMB emmagatzemés els documents en mig d’un espai de l’edifici de les Drassanes obert a l’accés de totes les persones que ens visiten, tampoc és comprensible que els documents digitals no disposin d’un espai virtual comú en l’organització on la documentació institucional estructurada funcionalment tingués garantits tots els requeriments de seguretat i accés necessaris en l’entorn digital.  


Vista de l'emmagatzematge en el dipòsit d'Arxiu de l'MMB




A través d’aquest símil, el curs pretén fer pedagogia sobre el valor que s’atorga als documents creats o aportats al sistema per cada pprofessional del Museu i sobre els avantatges de treballar en un sistema de gestió de documents transversal i únic per a tota l’organització.



Visualització d'un expedient d'exposició en l'Alfresco corporatiu

Tot el personal de l'MMB crea els documents en el gestor documental corporatiu, on s'ha implementat el quadre de classificació funcional, el quadre de seguretat i d'accessos, el model de metadades de l'MMB amb l'entitat "Document" de la norma ISO- 23081 Metadata for record management.
La implantació d'un model de gestió de documents a l'MMB ha permès compartir els documents dintre de l'organització i planificar-ne la difusió com un recurs més en el sistema d'informació corporatiu.


dimarts, 14 de febrer de 2017

Instal·lació del Gotes d'arxiu del Fons de Proname

El gotes núm. 29 està dedicat al fons de Proname, S.L. (Proyectos Navales del Mediterráneo S.L.) En aquesta ocasió presentem un gotes diferent, amb una instal·lació més innovadora on es combinen diferents documents, textuals i gràfics per explicar el fons.



Aquest fons empresarial destaca per la seva gran quantitat de plànols (més de 18.000)  i això exigia un canvi de format a l’hora de mostrar-los. El resultat final va ser una instal·lació amb una presentació de divuit plànols d’embarcacions penjants d’un suport. 


Es van col·locar a diferents alçades per a facilitar la seva visibilitat i donar una certa sensació de gotes de plànols que cauen sobre l’espectador.


La vitrina que recull aquesta pluja de plànols ens acosta a diferents elements identificadors de l’activitat de l’empresa com un plànol del “Dique seco en el Puerto de Barcelona”, del fons de Talleres Nuveo Vulcano, “segells corporatius” i “fotografies de treballs en embarcació de pesca al moll de l’Escar de Barcelona”.



Durant les properes setmanes podreu gaudir a l’entrada del Museu Marítim de Barcelona d’aquesta instal·lació vinculada a l’empresa Proname, una oficina tècnica d’enginyeria naval amb seu al barri de la Barceloneta que va iniciar la seva activitat l’any 1962. L’empresa realitzava des de la construcció d’embarcacions de caràcter pesquer fins a projectes de reformes, estudis d’estabilitat i d’abanderament, arquejos…


L’any 2005 es va constituir la societat Proname Asesoría SL, la qual oferia serveis d’assessoria naval. L’any 2011 es varen dissoldre les dues societats.

Aquest fons empresarial, de gran importància quant a arquitectura naval, té un volum de 106 metres lineals en caixes d’arxiu i 16.416 plànols. El volum més important de documentació del fons és el format per expedients tècnics de construcció i de reforma navals. 

divendres, 3 de febrer de 2017

Fons Proname, SL

El Gotes d'Arxiu número 29 està dedicat al Fons de Proyectos Navales del Mediterráneo S.L. (Proname), una oficina tècnica d’enginyeria naval amb seu a Barcelona que va iniciar la seva activitat l’any 1962.



L’empresa realitzava diferents activitats relacionades amb les embarcacions, des de la construcció, especialment d’embarcacions pesqueres, fins a projectes de reformes i estudis d’estabilitat i d’abanderament. És una important font d’informació quant a arquitectura naval.

Aquest fons empresarial té un volum de 106 metres lineals en caixes d’arxiu, 12.216 plànols instal·lats en planeres, més 4.200 plànols més. El volum més important de documentació del fons és el format per expedients tècnics de construcció i reforma navals.