dilluns, 22 de desembre de 2014

Efemèrides marítimes

Avui fa 27 anys de la data d’ingrés del Fons de la Compañía Trasatlántica a l’Arxiu General del Museu Marítim de Barcelona.





El Fons de la Cia. Trasatlántica conté una part de la documentació generada per la companyia naviliera fundada per Antonio López, Marquès de Comillas, anomenada Antonio López & Cia, així com de la seva successora, La Compañía Trasatlántica Española, S.A., creada l’any 1881.

Aquesta empresa va assolir un paper preponderant en el transport de les tropes cap a les colònies antillanes de Cuba i Puerto Rico i també cap a les Filipines i a començaments del segle XX va destacar en el transport de passatgers emigrants.

D’aquest fons destaca la documentació relacionada amb l’administració de la flota de vaixells, les relacions externes mantingudes per la companyia, la gestió del personal i l’administració general de l’empresa.

divendres, 19 de desembre de 2014

Darreres adquisicions de l'arxiu

El darrer ingrés de documents a l’Arxiu General de l’MMB del 2014 són dos llibres d’informació pels passatgers a bord de bucs de la Compañía Trasatlántica.



El primer (1922) inclou les tarifes, els itineraris i una relació d'indústries espanyoles, mentre que el segon (1923), a més, conté un article sobre la història de la marina espanyola.



Els trobareu integrats al fons de la Compañía Trasatlántica, on destaca la documentació relacionada amb l’administració de la flota de vaixells, les relacions externes mantingudes per la companyia, la gestió del personal i l’administració general de l’empresa.


dijous, 18 de desembre de 2014

Efemèrides marítimes

Avui fa 82 anys va ingressar com a dipòsit a l’MMB el model seccionat del vapor correu Antonio López, procedent de la Cia Trasatlàntica. Construït el 1865 a les drassanes Denny & Brothers de Dumbarton (Escòcia), fins l'any 1885 va mantenir aquest nom. De 1885 a 1892 s'anomenà Patricio de Satrustegui.   




Destinat a cobrir la línea de les Antilles, aquest vaixell tenia capacitat per 111 passatgers de primera classe, 52 de segona i 620 de tercera. El costat de babord presenta la distribució interior del vaixell des de la línia de flotació a les superestructures. 

El 1892 desapareix del Lloyd's Register perquè és venut per transformar-se en veler.

dimecres, 17 de desembre de 2014

Esquitxos del Gotes d'arxiu: Josep Maria Gavaldà i Cabré




Presentem una nova entrega de de la publicació virtual de l’arxiu. L’esquitx del Gotes d’arxiu número 24 dedicat al  fons personal de Josep Maria Gavaldà i Cabré, advocat tarragoní amb residència a Barcelona, expert en qüestions tècniques i històriques relatives a la marina mercant i de guerra.

Trobareu tres documents relacionats amb aquest fons. Trobareu els Esquitxos al vestíbul de les naus del Museu Marítim de Barcelona. Per a més informació us podeu adreçar a l’Arxiu General del Museu Marítim de Barcelona.










diumenge, 14 de desembre de 2014

Efemèrides marítimes

Avui fa 26 anys es va inaugurar l’exposició dedicada a la Compañía Transatlántica Española. Exposició muntada coincidint amb l’ingrés al Museu del fons documental d’aquesta companyia.

    Fotografia del dibuix original: Jordi Isern

L'exposició incloïa diverses reproduccions realitzades per M. Martí Barrionuevo de famosos vaixells de la societat. Un dels més significatius era el "Ciutat Comtal", els viatges del qual van inspirar a Mossèn Cinto Verdaguer, capellà de la companyia, la seva obra més famosa "L'Atlàntida".

El fons dipositat a l’Arxiu General de l’MMB conté una part de la documentació generada per la companyia naviliera fundada per Antonio López, Marquès de Comillas, anomenada Antonio López & Cia, així com de la seva successora, La Compañía Trasatlántica Española, S.A., creada l’any 1881.

Destaca la documentació relacionada amb l’administració de la flota de vaixells, les relacions externes mantingudes per la companyia, la gestió del personal i l’administració general de l’empresa.

divendres, 12 de desembre de 2014

Fons de Josep M. Gavaldà i Cabré, 1875 – 1958

El número 24 del Gotes d’Arxiu està dedicat al fons personal de Josep Maria Gavaldà i Cabré, advocat tarragoní amb residència a Barcelona, que va destacar com a especialista en qüestions tècniques i històriques relatives a la marina mercant i de guerra. Va treballar al Museu Marítim de Barcelona com a cap arxiver, càrrec que ocupà fins a la seva jubilació.




El fons recopila còpies i notes de documents dipositats en diversos centres culturals, correspondència, reculls de premsa, revistes, fulletons, guies i altres publicacions. En termes generals, conté recursos d’informació per a l’estudi de temes marítims en suport de paper i amb un volum d’1,9 metres lineals.

Efemèrides marítimes

Avui fa 100 anys va néixer l’escriptor Patrick O´Brian, a la localitat anglesa de Buckinghamshire, que recupera la millor tradició de la literatura naval de Melvielle i Joseph Conrad.



Va publicar una vintena de novel·les sobre la marina britànica durant les guerres napoleòniques, protagonitzades pel capità Jack Aubrey, centrades en l'amistat del capità Jack Aubrey i el metge, naturalista i espia catalano-irlandès Stephen Maturin a bord de HMS Surprise.




Patrick O’Bryan ha estat aclamat com l'autor de la major saga naval de tots els temps. Aquesta sèrie de novel·les èpiques comença amb “Capità de mar i guerra”, que va ser portada al cinema per Peter Weir, amb l'actuació de Russell Crowe com a protagonista (Master and Commander). 


Podeu trobar la col·lecció de novel•les de Patrick O'Brian a la biblioteca de l'MMB. La sèrie està formada pels 20 títols que l’editorial Edhasa va publicar en castellà.




dimecres, 26 de novembre de 2014

Efemèrides marítimes

Avui fa set anys que el fons històric del Port de Barcelona es troba dipositat a l’Arxiu General del Museu Marítim de Barcelona. Inicialment va ingressar el volum de documentació comprés entre els anys 1868 i 1978, corresponent a l’etapa de gestió de la Junta d’Obres del Port, un organisme creat amb l’objectiu d’aconseguir recursos i finançament per a impulsar les obres del Port i finalitzar la seva construcció. L’any 2009, amb l’ingrés del fons de fars, l’àmbit cronològic s’amplià de 1859 a 2002.




Destaca la documentació produïda per l’activitat econòmica i financera, la procedent de Secretaria, els expedients d’obres, les concessions i, en general, la documentació generada per l’activitat de l’organisme portuari. 

El fons ha incorporat recentment la documentació produïda pels fars. Aquest fons suposa un volum de 331 metres lineals amb suport paper.

divendres, 14 de novembre de 2014

Efemèrides marítimes

Avui fa 127 anys de la publicació del Reglament aprovat per Reial Ordre del Ministeri d'Ultramar: “Reglamento de pasaje y del orden y régimen interior de los vapores”. En els seus capítols s’inclou el reglament dels passatges, dels equipatges, dels passatgers i els reglaments específics per a la manutenció dels passatgers de 1ª, 2ª i 3ª classe.




A l’Arxiu General del Museu Marítim de Barcelona podeu consultar aquest document del Fons de la Cia. Trasatlántica, que conté una part de la documentació generada per la companyia naviliera fundada per Antonio López, Marquès de Comillas, anomenada Antonio López & Cia, així com de la seva successora, La Compañía Trasatlántica Española, S.A., creada l’any 1881. 



Aquesta empresa va assolir un paper preponderant en el transport de les tropes cap a les colònies antillanes de Cuba i Puerto Rico i també cap a les Filipines.

A principis del segle XX va destacar en el transport de passatgers emigrants, però a partir dels anys 30 va començar las seva davallada quan hagué de competir amb el transport aeri.


L’any 1978 va ser nacionalitzada per l’Institut Nacional d’Indústria i, després d’un procés de privatització, es va incorporar com a Compañía Trasatlántica Española al Grupo Odiel, amb seu a Madrid.

dilluns, 27 d’octubre de 2014

L'Arxiu digitalitza les Memòries i els Llibres de Registre d'Entrades i Sortides de l'MMB


Dintre del programa de digitalització de l'Arxiu General de l'MMB, l'any 2014 s'ha dut a terme la digitalització de dues sèries documentals: les Memòries de l'MMB i els Llibres de Registre d'Entrades i Sortides.

El Museu Marítim de Barcelona disposava de les memòries en format digital des de l’any 2002, moment en què la redacció d'aquest tipus de documents es va començar a elaborar en format electrònic. Aquest any, l'Arxiu de l'MMB ha digitalitzat les memòries anteriors a aquesta data. D'aquesta manera, ja podem comptar amb tota la sèrie de memòries del Museu des de l'any 1939 fins al 2013.



El programa de digitalització de 2014 també ha inclòs la reproducció digital dels Llibres de Registre d’Entrada i Sortida de Documents, des de 1936 a 1993. A partir de l'any 1993 es va automatitzar i informatitzar el Registre d'entrades i sortides del Museu i, per tant, els registres a partir d'aquesta data ja es trobaven en aquest format.

Amb l'actuació d'aquest any s'ha posat a l'abast dels usuaris interns i externs, un gran nombre d'informació sobre la nostra institució en un format que facilitarà la cerca dels continguts recollits en els documents.




dijous, 25 de setembre de 2014

L'MMB i el Port de Barcelona publiquen la Guia de fons i documents per a l'estudi de les relacions entre Barcelona i el mar

Ja està disponible la Guia de fons idocuments per a l’estudi de les relacions entre Barcelona i el mar. Es tracta de l’edició de la Ponència presentada al XIII Congrés d’Història de Barcelona en memòria d’Antoni de Capmany (1742-1813): Barcelona i el mar, organitzat per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el Museu Marítim de Barcelona els dies 12-14 de novembre de 2013. La guia recull la referència a centres i fons arxivístics relacionats amb la Història de Barcelona i la seva interacció amb el mar. 

La guia té per objectiu facilitar als investigadors i especialistes la consulta de fons i documents relacionats amb el tema de la publicació, presentant un compendi de la informació disponible en un únic document, i realitzar un treball col·laboratiu amb la participació dels centres de custòdia de fons relacionats amb Barcelona i el mar.


Es tracta d’un document publicat en format digital i d'accés gratuït que permet la lectura i la consulta dels continguts a través de dos accessos diferenciats. Per una banda, accedint a la informació mitjançat els encapçalaments que agrupen els continguts en nou àmbits temàtics diferents - Activitat portuària; Arquitectura, urbanisme i infraestructures; Ciència i tecnologia; Cultura, oci i esport; Dret i justícia; Economia; Higiene i salut; Seguretat i defensa; Societat-. I l’altra, a través de les entrades de cada centre de custòdia i de les fitxes dels seus fons i documents associats.

La guia està formada per dues-centes quaranta fitxes de fons i documents procedents de cinquanta-cinc centres i ha comptat amb la participació i col·laboració de vuitanta-quatre centres diferents. Disponible en català.

dimecres, 23 de juliol de 2014

Esquitxos del Gotes d'arxiu: Gremi de bastaixos, macips de ribera i carreters de mar de Barcelona

En aquesta ocasió us presentem la tercera entrega de l’esquitx del Gotes d’arxiu número 23 dedicat al fons del gremi de bastaixos, macips de ribera i carreters de mar de Barcelona. Trobareu dos documents relacionats amb aquest gremi: “Ordinació dels Guanyadiners, 1540-1573”, pergamí en català i llatí, i “Tarifa, 1729”.



Per a qualsevol informació o consulta relacionada amb aquest fons documental us podeu adreçar a l'Arxiu General de l'MMB

divendres, 18 de juliol de 2014

Fons del Gremi de bastaixos, macips de ribera i carreters de mar de Barcelona

El número 23 del Gotes d’Arxiu està dedicat al gremi de bastaixos, macips de ribera i carreters de mar de Barcelona. Aquesta associació, creada a finals del segle XIII, agrupava els professionals del transport de mercaderies que arribaven per via marítima al port barceloní.

El fons està format per documentació generada i rebuda per aquest organisme i pels seus membres en l’exercici de les funcions que li eren pròpies. Destaca la relacionada amb la seva comptabilitat i la que recull els plets i litigis que aquest gremi va mantenir
.



dijous, 19 de juny de 2014

Esquitxos del Gotes d'arxiu: Port de Barcelona

Us presentem la segona entrega de l'esquitx del Gotes d'arxiu núm. 22, dedicat al Fons històric del Port de Barcelona. En aquest Gotes d'arxiu podreu gaudir del "Proyecto nº. 1. Puerto de Barcelona (1859) del arquitecto José Rafo", a la vitrina situada al vestíbul d'entrada al Museu Marítim de Barcelona. 



Si voleu consultar aquest o d'altres fons personals, d'empreses o d'institucions custodiats a les instal·lacions de l'arxiu us podeu adreçar a l'Arxiu General del Museu Marítim de Barcelona. 





dimarts, 17 de juny de 2014

Fons històric del Port de Barcelona



El número 22 del “Gotes d’arxiu” presenta el fons històric del Port de Barcelona, un fons d'arxiu personal dipositat al Museu Marítim de Barcelona des de l'any 2007. Destaca la documentació produïda per l'activitat econòmica i financera, la procedent de la seva secretaria, els expedients d'obres, les concessions i, en general, la documentació generada per l'activitat de l'organisme portuari.




dilluns, 16 de juny de 2014

Efemèrides marítimes

Avui fa 54 anys el Museu Marítim de Barcelona va adquirir  mitjançant compra el facsímil de l’Atles català de 1375 realitzat per Abraham i Jafudà Cresques. L’Atles català de 1375 està compost de sis fulls dobles de pergamí. Les dues primeres, amb text i figures de caràcter cosmogràfic. Les restants comprenen portolans del Món en aquell moment conegut.





L’Atles original es conserva a la Bibliothèque Nationale de France. A la carta nàutica i als atles els cartògrafs plasmaven de forma gràfica els coneixements geogràfics i empírics transmesos per mariners i comerciants i on es representaven les costes, ports, rius i accidents geogràfics que són útils pel capità.


divendres, 23 de maig de 2014

Reflexions sobre la V Jornada de museus, gestió documental i arxiu. Arxius: realitats i futurs (Part V)

Un dels aspectes que preocupen els arxius és com promocionar i millorar els serveis que presten i com aconseguir que la societat, a través dels individus o de col·lectivitats específiques, se sentin propers a l’arxiu i que aquest els hi sigui d’utilitat.


La Núria Solé i Bardalet, arxivera de la Fundació Antoni Tàpies, ens va parlar de què fan i com ho fan per connectar amb la societat i establir un espai de diàleg, de relació i de treball amb l’Arxiu, i d’algunes de les estratègies que han servit perquè la proximitat dels documents arribi a col·lectius molt diversos. 





Arts combinatòries i la difusió dels arxius
històrics


La presentació de la ponència va fer referència explícita al projecte que des de fa uns anys desenvolupen des de la Fundació: Arts combinatòries. Es tracta d’una plataforma a través de la qual obren l’arxiu històric com a espai de treball a través de la web posant a l’abast de tothom documents molt diversos: imatges, esquemes tècnics, formularis, catàlegs, articles de premsa i altres documents digitalitzats que es proposen com a recursos educatius. http://www.fundaciotapies-ac.org/.


Arts combinatòries ha estat un dels projectes més innovadors en quant a la posada en línia de documents i obra d’artistes. Amb aquesta aplicació no només és possible la consulta i la relació dels documents sinó que també permet la participació dels usuaris amb la incorporació d’algunes propostes que es recullen en la reproducció de l’obra o document de la plataforma.



La Núria també va parlar de la centralitat de l’arxiu en la Fundació i de com aquesta idea havia impregnat les activitats que la institució desenvolupa al voltant de l’ús dels documents que tenen per objectiu generar sinèrgies entre els visitants, els investigadors i els col·laboradors. 
En aquest sentit, va presentar algunes de les experiències que van fer possible atreure al món dels arxius i els documents col·lectius que en principi desconeixien l’existència d’aquest recurs o que no l’utilitzaven: escoles de primària, escoles de disseny, universitats, visitants de la col·lecció....


Creiem que la visió de la Fundació sobre “l’arxiu com a ecosistema” és una de les idees que caldria retenir i estudiar per tal d’experimentar amb l’ús dels documents i de la informació i l’arxiu com a nucli que connecta amb la col·lecció i els públics.



divendres, 16 de maig de 2014

Esquitxos del Gotes d’arxiu

Les Gotes d’arxiu ja es troben físicament al Museu Marítim de Barcelona. Sota el títol Esquitxos del Gotes, podreu veure exposat un dels documents que formen part del darrer Gotes d’arxiu publicat. En aquesta ocasió, presentem el Fons de Ferran Arranz i Casaus.

Penseu que estarà dins la vitrina fins que el canviem pel document de la següent edició de Gotes d’arxiu, un mes aproximadament. 

Tingueu-ho en compte si voleu consultar el document amb més comoditat a l’Arxiu.


Trobareu els Esquitxos al vestíbul de les naus del Museu Marítim de Barcelona. 

dimecres, 14 de maig de 2014

Fons de Ferran Arranz i Casaus

El “Gotes d’arxiu” és una iniciativa de L’Arxiu General de l'MMB, amb una periodicitat mensual , per tal de difondre els fons documentals que gestiona. Així, l'abril del 2012 va sortir a la llum el primer número, obrint d'aquesta manera una sèrie, "Tocat i enfonsat", sobre els naufragis de vaixells, que va tenir continuïtat amb “El Port als anys 80”. L’any 2013, en motiu del 20è aniversari del Consorci de les Drassanes, l’arxiu va recuperar les exposicions més emblemàtiques del Museu Marítim de Barcelona en els darrers anys: “XX aniversari CDRiMMB”. 

Aquest any el “Gotes d’arxiu” ens acosta els “Fons de l’Arxiu General de l’MMB”, il·lustrats amb documents dels fons de l'arxiu de diferent tipologia: d’empreses, d’associacions i fundacions, institucionals, personals, de l’administració perifèrica de l’Estat i de l’administració local; així com de diferent abast cronològic, amb la temàtica com a denominador comú: la seva vinculació amb la mar.

 

El número 21 del “Gotes d’arxiu” presenta el fons Ferran Arranz i Casaus, un fons d'arxiu personal dipositat al Museu Marítim de Barcelona.

 

Les properes setmanes anirem recordant tots els “Gotes d’Arxiu”. No us ho perdeu. 

  


 

dijous, 8 de maig de 2014

Efemèrides marítimes

Avui fa 61 anys l'escriptor nord-americà i Premi Nobel de Literatura Ernest Hemingway (1899-1961) rep el Premi Pulitzer per la seva obra “El vell i la mar” (The Old Man and the Sea), novel·la escrita l'any 1951 a Cuba i publicada l'any 1952. Fou la seva última gran obra de ficció.

Explica la història d'un vell pescador cubà que, cansat de no atrapar cap exemplar, es proposa no tornar a terra fins que capturi una peça.

El vell i el mar és sens dubte una paràbola sobre la lluita heroica d'una persona que, malgrat estar a les seves hores més baixes, s’enfronta a les dificultats de la naturalesa, representades en el gran peix que captura.


La novel·la ha estat objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques, la més popular de les quals fou protagonitzada per Spencer Tracy l'any 1958.

A la biblioteca de l’MMB podeu consultar el llibre: “El vell i la mar”.


dilluns, 5 de maig de 2014

Reflexions sobre la V Jornada de museus, gestió documental i arxiu. Arxius: realitats i futurs (Part IV)

Ja fa uns anys que la irrupció de la documentació generada electrònicament és objecte d’estudi en molts projectes corporatius. Pilar Blesa, cap de Gestió Documental i Arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya ens va explicar la trajectòria i les noves experiències que en aquest camp, s’han dut a terme i s’estan experimentant al Museu Nacional d’Art de Catalunya.


La irrupció de la gestió electrònica


L’Arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya dissenya finalment l’any 1998 una aplicació de gestió documental i arxiu en ACCESS, que actualment funciona sobre ACCESS 2003. A través d’aquesta aplicació s’ha estat gestionant tota la documentació produïda o rebuda pel Museu fins a l'actualitat.

La Pilar ens va explicar com s’havia evolucionat d’aquesta primera gestió en base de dades, al nou model de modernització de les infraestructures que integra en el model de gestió documental tota la documentació original, el sistema legal i normatiu, l’aplicació de gestió de la col·lecció Museumplus i el model de metadades. Utilitzen Alfresco com a plataforma d’integració sobre la qual han muntat el tramitador Egoveris que els permet dur a terme tràmits electrònics i sobretot crear i treballar expedients electrònics. A través d’Egoveris, volen ampliar els serveis que ofereix el Museu a la ciutadania a partir de l’any 2015.



La ponència es va iniciar en un viatge que començava en el moment de la incorporació de les primeres màquines de tractament de les dades. Es va fer referència a les màquines d’IBM de l’any 1929 a la dècada dels anys 50, al  Telesincro de l’any 1967, amb les seves targetes perforades i al PC Amstrad 1512 del 1982. També es va referir als canvis que s’han anat produint en el software i en els sistemes operatius. Des de l’any 1975 hem passat per l’MS-dos, dbaseIIIPlus, etc..

dijous, 24 d’abril de 2014

Reflexions sobre la V Jornada de museus, gestió documental i arxiu. Arxius: realitats i futurs (Part III)

Al Museu de les Terres de l’Ebre han preparat una aplicació informàtica a mida per gestionar els expedients tècnics del museu. L’Àlex Farnós, director-gerent del Museu de les Terres de l’Ebre ens el va ensenyar en la ponència del dia 9 d’abril. La presentació va reflectir una realitat molt estesa en el món dels museus: institucions petites i amb pocs recursos que han de donar resposta  a problemàtiques igual de complexes que la dels grans equipaments culturals. 

L’aplicatiu de gestió d’expedients del Museu
de les Terres de l’Ebre: una eina per a la
producció i l’accés a la informació

L’Àlex ens va explicar que havien apostat per un quadre de classificació senzill i consensuat amb l’organització i per una persona responsable de cada sèrie.


Per la gestió de la documentació utilitzen dues bases de dades, segons els dos tipus d’expedients: la base de dades d’expedients oberts i la base de dades d’expedients tancats. 

Una resposta a mida a alguns dels problemes d’organització de la informació i la documentació dels museus.

També vam poder comprovar l’eficiència que havia suposat la reutilització de la informació continguda en l’aplicació informàtica per a diferents usos: un text resum d’una activitat serveix després per la nota de premsa, etc.. 

dimecres, 16 d’abril de 2014

Reflexions sobre la V Jornada de museus, gestió documental i arxiu. Arxius: realitats i futurs (Part II)

En Lluís-Esteve Casellas, cap de secció de Gestió Documental i Arxiu de l’Ajuntament de Girona, va presentar-nos una ponència sobre l’equilibri i paradigma de treball dels professionals dels arxius.



Va posar la síntesi de la nostra proporció àuria, el número Pi de la nostra tasca,  en l’equilibri entre la gestió de documents i la gestió dels arxius. El servei a l’organització i el servei a la ciutadania. I com aquests dos paradigmes s’han de fer compatibles en una doble vesant: servei a l’organització i servei a la societat.

Incògnites, reptes i proporció àuria del futur dels arxius

La gestió documental com a clau de futur de les competències dels arxius. Hem de vetllar per la qualitat de les dades que es generen a les institucions.




Cada cop hi ha menys documents i més dades (documents desnaturalitzats). Per això la vetlla en el punt de creació és un element indispensable per la preservació a curt i mig termini de la prova de l’activitat generada per les organitzacions.  La gestió documental com a repte.

Lluís-Esteve també va explicar, categòricament, com tenim l’altra pota, la de la difusió i els serveis a la societat: “els serveis dels arxius no poden sobreviure sense la consulta presencial “. Amb cada cop menys usuaris presencials, cal innovar per impulsar un ús més polièdric dels documents.



Però què volen els nostres usuaris? Sabem què estan fent i com ho estan fent: menys recerca científica però més recerca personal. Cal avançar en noves maneres d’oferir als usuaris allò que volen, allò que busquen. “La gent vol participar”.

Treballem per unes activitats participatives. Innovem en els serveis.

Molt interessant les reflexions al voltant dels fons personals i com estan construint  els joves en l’actualitat aquest tipus de fons: amb fotografies al facebook, vídeos a Youtube, Pyramid...



dilluns, 14 d’abril de 2014

Reflexions sobre la V Jornada de museus, gestió documental i arxiu. Arxius: realitats i futurs. (Part I)

No sabem si ens tocaria a nosaltres destacar aquelles reflexions que ens van fer sentir feliços en la darrera jornada organitzada per l’Arxiu de l’MMB. Però no ens hi podem estar ...

El museu com a recurs: el lloc de l’arxiu

I és que ens ho vam passar bé. Molt bé. I vam gaudir de moltes coses. Per exemple, vam gaudir escoltant la Laurence Rassel, directora de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, quan deia que no podia destriar l’arxiu de la institució. Quan va exposar el seu discurs a través d’una metàfora entre el que representa i és el programari lliure, que no és de ningú però és de tots, i els arxius. Sobre el contracte social al què ens devem davant els ciutadans: no amagar els errors, la transparència, la no discriminació ni de grups ni de persones i el treball per la comunitat.


Vam gaudir sentint com la literatura, el cinema i l’art es donaven la mà i s’alineaven amb els documents per interpretar-se i reinterpretar el seu temps, i els temps que transcorren en aquell mateix instant. Llegir un document/monument amb totes les seves interpretacions històriques.

Ens va agradar la reflexió sobre l’aptitud interrogativa davant les evidències: “Qui diu com es diuen les coses?” La presa de decisió diària davant els interrogants que qüestionen els “per descomptat”. Repensar l’arxiu, necessitat imperiosa per innovar.

Ens va agradar molt. “Ens haurem d’inventar tot”.

dijous, 10 d’abril de 2014

Efemèrides marítimes

Avui fa 39 anys va ingressar la xàvega María del Carmen al Museu Marítim de Barcelona, a través de la donació realitzada pel Saló Nàutic Internacional de BCN.

La xàvega és una embarcació de pesca tradicional més característica de la costa malaguenya, propulsada a rem, i que emprava l’art de platja per a pescar.

Va decorada amb colors vius. Els cintons apareixen sovint pintats de color vermell, blau...- i, la borda, decorada amb flors.


Destaca el gran «oculus», situat a proa, simbolitzant l’udjat o ull d’Osiris, de qualitats màgiques i protectores dels navegants.


Als anys setanta, amb les noves tècniques de pesca, la introducció del motor, del turisme i la nova normativa de pesca que prohibeix la pesca amb l’art de xàvega, desapareixen de les platges de Màlaga. Malgrat la desaparició, se celebren encara avui les Regates del Port de Màlaga, ara amb embarcacions de fibra
.


dijous, 3 d’abril de 2014

Benvinguts al blog de l'AGMMB


Avui iniciem una nova etapa amb el blog de l’Arxiu General del Museu Marítim (AGMMB), que volem que sigui igual que obrir el nostre Arxiu a totes les persones que gaudeixen amb el món de la gestió documental i els arxius. 



A través d’aquesta nova finestra difondrem les activitats de gestió i culturals de l’AGMMB,  i donarem a conèixer els fons i documents que tenim a l’arxiu.

Volem explicar què fem i com ho fem i opinar d’allò que succeeix en el nostre món més immediat.



Volem que el nostre bloc sigui un lloc de trobada de la gent que s’estima la gestió documental, els arxius, la història, la recerca,  la cultura...

I esperem que  la trobada ens permeti compartir idees, informació, reptes...”

dimarts, 1 d’abril de 2014

V Jornada de museus, gestió documental i arxiu. Arxius: realitats i futurs

El dia 9 d'abril organitzem la V Jornada de museus, gestió documental i arxiu: "Arxius: realitats i futurs". La jornada es farà a la sala d'actes del Museu i comptem amb un programa que creiem que pot ser molt interessant per aquelles persones que tinguin inquietuds sobre el que està passant en el  món de la gestió documental  i els arxius de les institcuions culturals i museístiques.

Per una banda, la funció arxiu es desenvolupa des de fa temps en aquest tipus d'institucions. Els fons arxivístics tenen un interès molt rellevant per a l'estudi, l'ús i la difusió dels documents en la cultura, la ciència i les arts. Però també existeix, cada cop més, una creixent sensibilitat vers el tractament i ús de la documentació que generen els museus com a producte de la seva gestió diària, on es genera també informació objecte d'estudi i d'interès més enllà de l'administració del centre.

Presentarem la jornada amb una conferència de la Laurence Rassel sobre la interpretació de l'arxiu com un laboratori, un lloc d'experimentació comú a l'espai expositiu.

Continuarem analitzant els arxius, avui amb més interrogants que mai després de la incorporació del format electrònic als documents de conservació permanent i d'obra. En Lluís- Esteve  Casellas ens en farà una pinzellada a la seva ponència Incògnites, reptes i proporció àuria del futur dels arxius. 

Seguirem amb la nova experiència en gestió d'expedients del Museu de les Terres de l'Ebre, de la mà d'Àlex Farnós i Pere Luque. I acabarem el matí amb una taula de diàlegs al voltant dels arxius de la cultura dirigida per Joan Soler.

A la tarda, el Musueu Nacional d'Art de Catalunya ens presentarà, de la mà de Pilar Blesa, La irrupció de la gestió electrònica, una part del projecte de modernització de les infraestructures d'informació aplicada a la gestió documental i els arxius.

Per acabar, la Núria Soler Bardalet, ens endinsarà en l'estratègia de difusió pedagògica de l'Arxiu de la Fundació Tàpies com a recurs per generar pensament crític.

Esperem que els continguts ens aportin noves maneres de veure i entendre els arxius de les nostres institucions.




Inscripcions aquí.
Data: 9 d'abril
Lloc: Sala d'actes de l'MMB
Preu: 30 €. Estudiants i membres de l'AAMMB 22,50€
Places limitades
Twitter: #5jammb