dilluns, 24 d’abril de 2017

Dones i Compañía Trasatlántica: elles també hi eren

Per Irene Arenas

Royal Museum Greenwich. The collection

MMB Esperando la pesca 1922. 
Foto: Juan A. Soler
Quan parlem dels treballs de mar, poques vegades pensem en les dones. En l’imaginari marítim els rols i els estereotips de gènere han marcat especialment la trajectòria del treball de les dones en el mar.

La  imatge femenina  ens ha arribat de la mà d’estereotips com: sirenes, heroïnes, pirates i prostitutes, contraposada a la imatge d’amada, dolça, trista i patidora, de la dona que espera vora mar.




Així, situem les dones realitzant  els treballs a terra venent peix, cosint xarxes i veles de pesca, recollint marisc a la platja (mariscadores), netejant i preparant el peix a les industries conserveres de salaons, etc., però mai treballant a alta mar.


MMB Esperando la pesca 1922. Foto: Juan A. Soler.

Al segle XIX amb l’arribada de les línies regulars de passatgers per mar, les companyies navilieres inicien la contractació de personal femení per atendre les necessitats de les dones i nens durant les travessies cap a nous ports de destí.


MMB, fons Compañía Trasatlántica -
Vapor Reina Victoria Eugenia CT. 1925.

A través dels documents d’arxiu de la Cia Trasatlántica conservats a l’AGMMB, sabem que s’inicia la contractació de  personal femení a la secció de Fonda. Elles s’encarregaven d’atendre les passatgeres  de primera, segona i tercera classe, fent tasques d’infermeres, donant suport al metge  del buc; de cambreres, atenent  les dones a les seves cambres; de mainaderes, tenint cura dels nens durant el trajecte, de rentadores; ocupant-se del servei del rober, etc.





AGMMB, fons Compañía Trasatlántica,
Full publicitari (1910-1920)




Les condicions dels viatges per mar en el període comprès entre 1880 i 1940, eren molt diferents a les actuals, la higiene, el mareig i el malestar que produïa en les passatgeres,  feia necessària la presencia de personal femení entre les tripulacions dels vapors.







Arran de l’acord de digitalització del fons de la Compañía Trasatlàntica, SA. provinent de la Real Liga Naval Española de Madrid, i l’ingrés de la documentació a l’AGMMB, hem pogut conèixer el treball i les activitats de les dones a bord dels vapors de la CT, un sector de treball reservat tradicionalment als homes.



dimarts, 28 de març de 2017

Alfresco, formació en un servidor de documents al servei del sistema d’informació i de la gestió documental de l’MMB

Per Pilar Cuerva

El Museu Marítim construeix des de l’any 2010 un sistema de gestió de la informació (GIM- RIM) on tots els recursos d’informació que gestiona, genera i conserva troben el seu encaix. El museu gestiona i consumeix dades procedents de diverses aplicacions, la majoria de les quals estan especialitzades en una de les àrees de gestió museística: la col·lecció, la biblioteca, l’arxiu, els recursos humans, la gestió econòmica, la programació....


Cada aplicació ocupa un paper destacat en el model d’informació de l’MMB, atès que cadascuna cobreix les necessitats de gestió d’una part important del museu.

Mapa d'aplicacions actual del Sistema d'informació de l'MMB


En el cas dels documents electrònics, nascuts digitals o digitalitzats a posteriori, l’aplicació que cobreix les necessitats de gestió és Alfresco. Alfresco és un ECM, Enterprise Content Management, open source que ocupa un rol central en el nostre sistema d’informació i en l’imminent dif
usió dels documents a través de la web, donat que és la plataforma que permet la creació, el tractament, la conservació i la compartició dels e-documents de forma transversal en la nostra organització. Alfresco, en el sistema d’informació, serveix documents a una plataforma intermèdia (RIM) i aquesta, alhora, els envia a difusió a la web.

Aquests dies, i com a resposta a les demandes internes i al canvi de versió que hem dut a terme en el nostre ECM, de la versió 4.1.8 a la 4.2.2.6, estem realitzant des de principis del mes de març dos cursos interns setmanals especialitzats en les funcionalitats d’Alfresco.

El curs s’ha estructurat en dues parts. En la primera part es sintetitza el paper del getsor Alfresco en el nostre model de gestió de la informació i en la segona, s’aborden totes les funcionalitats de la nova versió (4.2.2.6) a través de pràctiques que poden dur a terme els propis usuaris a la sala on s’imparteix la formació.
Respecte els materials, s’ha editat un manual sobre les funcionalitats dels gestor i s’ha preparat un quadre per facilitar les cerques en Alfresco i unes pautes específiques per a la creació de la metadada  nom en carpetes i documents.


En aquests moments ja s’han dut a terme set sessions de cinc hores en què han assistit 37 persones i en les properes setmanes s’impartiran quatre sessions més a 19 usuaris del sistema. Finalment, el curs en funcionalitats d’Alfresco s’haurà impartit a 56 persones, que van  del perfil de Direcció fins al de totes les persones que gestionen documents dintre de la nostra organització.

Vista de les caixes d'arxiu emmagatzemades per al trasllat, 2015
Igual que no s’entendria que l’Arxiu de l’MMB emmagatzemés els documents en mig d’un espai de l’edifici de les Drassanes obert a l’accés de totes les persones que ens visiten, tampoc és comprensible que els documents digitals no disposin d’un espai virtual comú en l’organització on la documentació institucional estructurada funcionalment tingués garantits tots els requeriments de seguretat i accés necessaris en l’entorn digital.  


Vista de l'emmagatzematge en el dipòsit d'Arxiu de l'MMB




A través d’aquest símil, el curs pretén fer pedagogia sobre el valor que s’atorga als documents creats o aportats al sistema per cada pprofessional del Museu i sobre els avantatges de treballar en un sistema de gestió de documents transversal i únic per a tota l’organització.



Visualització d'un expedient d'exposició en l'Alfresco corporatiu

Tot el personal de l'MMB crea els documents en el gestor documental corporatiu, on s'ha implementat el quadre de classificació funcional, el quadre de seguretat i d'accessos, el model de metadades de l'MMB amb l'entitat "Document" de la norma ISO- 23081 Metadata for record management.
La implantació d'un model de gestió de documents a l'MMB ha permès compartir els documents dintre de l'organització i planificar-ne la difusió com un recurs més en el sistema d'informació corporatiu.


dimarts, 14 de febrer de 2017

Instal·lació del Gotes d'arxiu del Fons de Proname

El gotes núm. 29 està dedicat al fons de Proname, S.L. (Proyectos Navales del Mediterráneo S.L.) En aquesta ocasió presentem un gotes diferent, amb una instal·lació més innovadora on es combinen diferents documents, textuals i gràfics per explicar el fons.



Aquest fons empresarial destaca per la seva gran quantitat de plànols (més de 18.000)  i això exigia un canvi de format a l’hora de mostrar-los. El resultat final va ser una instal·lació amb una presentació de divuit plànols d’embarcacions penjants d’un suport. 


Es van col·locar a diferents alçades per a facilitar la seva visibilitat i donar una certa sensació de gotes de plànols que cauen sobre l’espectador.


La vitrina que recull aquesta pluja de plànols ens acosta a diferents elements identificadors de l’activitat de l’empresa com un plànol del “Dique seco en el Puerto de Barcelona”, del fons de Talleres Nuveo Vulcano, “segells corporatius” i “fotografies de treballs en embarcació de pesca al moll de l’Escar de Barcelona”.



Durant les properes setmanes podreu gaudir a l’entrada del Museu Marítim de Barcelona d’aquesta instal·lació vinculada a l’empresa Proname, una oficina tècnica d’enginyeria naval amb seu al barri de la Barceloneta que va iniciar la seva activitat l’any 1962. L’empresa realitzava des de la construcció d’embarcacions de caràcter pesquer fins a projectes de reformes, estudis d’estabilitat i d’abanderament, arquejos…


L’any 2005 es va constituir la societat Proname Asesoría SL, la qual oferia serveis d’assessoria naval. L’any 2011 es varen dissoldre les dues societats.

Aquest fons empresarial, de gran importància quant a arquitectura naval, té un volum de 106 metres lineals en caixes d’arxiu i 16.416 plànols. El volum més important de documentació del fons és el format per expedients tècnics de construcció i de reforma navals. 

divendres, 3 de febrer de 2017

Fons Proname, SL

El Gotes d'Arxiu número 29 està dedicat al Fons de Proyectos Navales del Mediterráneo S.L. (Proname), una oficina tècnica d’enginyeria naval amb seu a Barcelona que va iniciar la seva activitat l’any 1962.



L’empresa realitzava diferents activitats relacionades amb les embarcacions, des de la construcció, especialment d’embarcacions pesqueres, fins a projectes de reformes i estudis d’estabilitat i d’abanderament. És una important font d’informació quant a arquitectura naval.

Aquest fons empresarial té un volum de 106 metres lineals en caixes d’arxiu, 12.216 plànols instal·lats en planeres, més 4.200 plànols més. El volum més important de documentació del fons és el format per expedients tècnics de construcció i reforma navals.




dijous, 1 de desembre de 2016

Donació de documentació del Fons Barcelona Agencia Marítima (Dahl)

El dia 21 de novembre es va realitzar l’operatiu per traslladar la documentació del Fons Barcelona Agencia Marítima (Dahl) a l’Arxiu del Museu Marítim de Barcelona. Aquesta actuació ha estat coordinada i supervisada per tècnics de l’Arxiu i un familiar de l’empresa. La documentació es troba encara en situació de ser netejada i condicionada per a la seva disposició.


Aquesta documentació ingressa per donació i s’incorporarà al fons de l’empresa consignatària Barcelona Agencia Marítima (Dahl) 1945–2004, que ja conserva la nostra institució. L’empresa es va fundar a Barcelona el 1945 i dedica la seva activitat a la consignació de vaixells, és a dir, a la representació de les companyies navilieres davant de clients i autoritats i exercint activitats d’intermediació en el transport marítim al Port de Barcelona i a altres ports.



A l’Arxiu es troba la documentació comptable i fiscal del període comprès entre els anys 1964 i 2001. També hi ha expedients de prestació de serveis als clients i circulars de l’Associació d’Agents Consignataris de Vaixells de Barcelona i l’Autoritat Portuària de Barcelona.

dijous, 27 d’octubre de 2016

VIII Encuentros de Centros de Documentación de Arte Contemporáneo.

Els dies 19 i 20 d'octubre l’Arxiu General del Museu Marítim de Barcelona va assistir als VIII Encuentros de Centros de Documentación de Arte Contemporáneo: Datos abiertos vinculados y gestión integral de la información en los centros patrimoniales, que van tenir lloc a l'auditori del Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo de Vitoria.


Gràcies a la invitació d’Artium, organitzadora de l'esdeveniment, vam poder aportar el nostre gra de sorra al debat i la reflexió amb la ponència de Pilar Cuerva, responsable de l’Arxiu General de l’MMB: "De la gestión de la información a la consulta integrada en los museos", on explicàvem la nostra experiència institucional al Museu Marítim de Barcelona.


Aquestes jornades eren una bona excusa per intercanviar experiències i debatre sobre les tecnologies de web semàntica, les dades obertes enllaçades i la gestió de la informació des de el punt de vista de les organitzacions culturals.

Les jornades van obrir amb la ponència d'Elena Roseras Carcedo,  responsable de Biblioteca y Documentación de Artium, sobre la “Gestión del repositorio de actividades y del archivo fotográfico de Artium”. Aquest primer dia també va servir per conèixer les experiències d'altres centres patrimonials de referència com són La Fundación Sancho el Sabio, el Museo del Prado i el Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

La tarda va ser el moment per reflexionar sobre les dades a la web amb les ponències de dos centres universitaris com el Ontology Engineering Group de la Universidad Politécnica de Madrid i la Facultad de Comunicación y Documentación de la Universitat de Múrcia.

La segona jornada va tenir un inici amb tres ponències sobre les dades enllaçades de la mà de Lizzy Jongma, responsable del Projecte ITC, Ricardo Santos Muñoz, de la Biblioteca Nacional de España, i Eero Hyvönen, Universitat de Aalto, Finlàndia.


Les últimes presentacions van servir per mostrar-nos noves formes de difondre el patrimoni a partir de sistemes d’open linkend data en la web. El debat final tancava unes jornades molt interessants que van servir per reflexionar sobre el present i futur de les dades enllaçades en les organitzacions patrimonials.

dimecres, 28 de setembre de 2016

Aplicació de la llei de transparència a l’Arxiu General

El passat 18 de desembre es va aprovar la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la qual es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 31 de desembre de 2014. I just ara fa un any, entrava en vigor la llei, tot i que per als ens locals, el títol II, referent a publicitat activa, no entrava en aplicació fins l’1 de gener de 2016.


Aquesta normativa també afecta el Museu Marítim de Barcelona, com a Consorci format per tres entitats públiques: Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona i Autoritat Portuària de Barcelona. 

L’Arxiu General del Museu participa activament en la posada en funcionament del Portal subministrat pel CAOC i adaptant els instruments de l’Arxiu per a la seva disposició al portal i atots els ciutadans.


En aquests moments ja es pot consultar el Quadre de classificació i el Registre d’eliminació de documents i esperem que abans de finalitzar l’any es puguin consultar els altres dos instruments pendents: el calendari de conservació i tots els inventaris de la documentació gestionada pel Museu.

Aquesta normativa, malgrat estar pensada per a l’Administració pública, també afecta d’altres persones jurídiques, i entre elles, les entitats sense afany de lucre, tant associacions com fundacions. Actualment, el Museu Marítim de Barcelona està treballant a l’obertura del Portal de la Transparència.