divendres, 23 de maig de 2014

Reflexions sobre la V Jornada de museus, gestió documental i arxiu. Arxius: realitats i futurs (Part V)

Un dels aspectes que preocupen els arxius és com promocionar i millorar els serveis que presten i com aconseguir que la societat, a través dels individus o de col·lectivitats específiques, se sentin propers a l’arxiu i que aquest els hi sigui d’utilitat.


La Núria Solé i Bardalet, arxivera de la Fundació Antoni Tàpies, ens va parlar de què fan i com ho fan per connectar amb la societat i establir un espai de diàleg, de relació i de treball amb l’Arxiu, i d’algunes de les estratègies que han servit perquè la proximitat dels documents arribi a col·lectius molt diversos. 





Arts combinatòries i la difusió dels arxius
històrics


La presentació de la ponència va fer referència explícita al projecte que des de fa uns anys desenvolupen des de la Fundació: Arts combinatòries. Es tracta d’una plataforma a través de la qual obren l’arxiu històric com a espai de treball a través de la web posant a l’abast de tothom documents molt diversos: imatges, esquemes tècnics, formularis, catàlegs, articles de premsa i altres documents digitalitzats que es proposen com a recursos educatius. http://www.fundaciotapies-ac.org/.


Arts combinatòries ha estat un dels projectes més innovadors en quant a la posada en línia de documents i obra d’artistes. Amb aquesta aplicació no només és possible la consulta i la relació dels documents sinó que també permet la participació dels usuaris amb la incorporació d’algunes propostes que es recullen en la reproducció de l’obra o document de la plataforma.



La Núria també va parlar de la centralitat de l’arxiu en la Fundació i de com aquesta idea havia impregnat les activitats que la institució desenvolupa al voltant de l’ús dels documents que tenen per objectiu generar sinèrgies entre els visitants, els investigadors i els col·laboradors. 
En aquest sentit, va presentar algunes de les experiències que van fer possible atreure al món dels arxius i els documents col·lectius que en principi desconeixien l’existència d’aquest recurs o que no l’utilitzaven: escoles de primària, escoles de disseny, universitats, visitants de la col·lecció....


Creiem que la visió de la Fundació sobre “l’arxiu com a ecosistema” és una de les idees que caldria retenir i estudiar per tal d’experimentar amb l’ús dels documents i de la informació i l’arxiu com a nucli que connecta amb la col·lecció i els públics.



divendres, 16 de maig de 2014

Esquitxos del Gotes d’arxiu

Les Gotes d’arxiu ja es troben físicament al Museu Marítim de Barcelona. Sota el títol Esquitxos del Gotes, podreu veure exposat un dels documents que formen part del darrer Gotes d’arxiu publicat. En aquesta ocasió, presentem el Fons de Ferran Arranz i Casaus.

Penseu que estarà dins la vitrina fins que el canviem pel document de la següent edició de Gotes d’arxiu, un mes aproximadament. 

Tingueu-ho en compte si voleu consultar el document amb més comoditat a l’Arxiu.


Trobareu els Esquitxos al vestíbul de les naus del Museu Marítim de Barcelona. 

dimecres, 14 de maig de 2014

Fons de Ferran Arranz i Casaus

El “Gotes d’arxiu” és una iniciativa de L’Arxiu General de l'MMB, amb una periodicitat mensual , per tal de difondre els fons documentals que gestiona. Així, l'abril del 2012 va sortir a la llum el primer número, obrint d'aquesta manera una sèrie, "Tocat i enfonsat", sobre els naufragis de vaixells, que va tenir continuïtat amb “El Port als anys 80”. L’any 2013, en motiu del 20è aniversari del Consorci de les Drassanes, l’arxiu va recuperar les exposicions més emblemàtiques del Museu Marítim de Barcelona en els darrers anys: “XX aniversari CDRiMMB”. 

Aquest any el “Gotes d’arxiu” ens acosta els “Fons de l’Arxiu General de l’MMB”, il·lustrats amb documents dels fons de l'arxiu de diferent tipologia: d’empreses, d’associacions i fundacions, institucionals, personals, de l’administració perifèrica de l’Estat i de l’administració local; així com de diferent abast cronològic, amb la temàtica com a denominador comú: la seva vinculació amb la mar.

 

El número 21 del “Gotes d’arxiu” presenta el fons Ferran Arranz i Casaus, un fons d'arxiu personal dipositat al Museu Marítim de Barcelona.

 

Les properes setmanes anirem recordant tots els “Gotes d’Arxiu”. No us ho perdeu. 

  


 

dijous, 8 de maig de 2014

Efemèrides marítimes

Avui fa 61 anys l'escriptor nord-americà i Premi Nobel de Literatura Ernest Hemingway (1899-1961) rep el Premi Pulitzer per la seva obra “El vell i la mar” (The Old Man and the Sea), novel·la escrita l'any 1951 a Cuba i publicada l'any 1952. Fou la seva última gran obra de ficció.

Explica la història d'un vell pescador cubà que, cansat de no atrapar cap exemplar, es proposa no tornar a terra fins que capturi una peça.

El vell i el mar és sens dubte una paràbola sobre la lluita heroica d'una persona que, malgrat estar a les seves hores més baixes, s’enfronta a les dificultats de la naturalesa, representades en el gran peix que captura.


La novel·la ha estat objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques, la més popular de les quals fou protagonitzada per Spencer Tracy l'any 1958.

A la biblioteca de l’MMB podeu consultar el llibre: “El vell i la mar”.


dilluns, 5 de maig de 2014

Reflexions sobre la V Jornada de museus, gestió documental i arxiu. Arxius: realitats i futurs (Part IV)

Ja fa uns anys que la irrupció de la documentació generada electrònicament és objecte d’estudi en molts projectes corporatius. Pilar Blesa, cap de Gestió Documental i Arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya ens va explicar la trajectòria i les noves experiències que en aquest camp, s’han dut a terme i s’estan experimentant al Museu Nacional d’Art de Catalunya.


La irrupció de la gestió electrònica


L’Arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya dissenya finalment l’any 1998 una aplicació de gestió documental i arxiu en ACCESS, que actualment funciona sobre ACCESS 2003. A través d’aquesta aplicació s’ha estat gestionant tota la documentació produïda o rebuda pel Museu fins a l'actualitat.

La Pilar ens va explicar com s’havia evolucionat d’aquesta primera gestió en base de dades, al nou model de modernització de les infraestructures que integra en el model de gestió documental tota la documentació original, el sistema legal i normatiu, l’aplicació de gestió de la col·lecció Museumplus i el model de metadades. Utilitzen Alfresco com a plataforma d’integració sobre la qual han muntat el tramitador Egoveris que els permet dur a terme tràmits electrònics i sobretot crear i treballar expedients electrònics. A través d’Egoveris, volen ampliar els serveis que ofereix el Museu a la ciutadania a partir de l’any 2015.



La ponència es va iniciar en un viatge que començava en el moment de la incorporació de les primeres màquines de tractament de les dades. Es va fer referència a les màquines d’IBM de l’any 1929 a la dècada dels anys 50, al  Telesincro de l’any 1967, amb les seves targetes perforades i al PC Amstrad 1512 del 1982. També es va referir als canvis que s’han anat produint en el software i en els sistemes operatius. Des de l’any 1975 hem passat per l’MS-dos, dbaseIIIPlus, etc..